Discusión

Amb l’objectiu d’anar assolint nous reptes per tal que l’acolliment vagi avançant, l’associació proposa considerar prioritaris els deu punts que es llisten a continuació.[1]

1 – En un acolliment cal tenir sempre present que l’infant té prioritat, fet que comporta la necessitat que sigui un equip coordinador el que prengui les decisions pel que fa a visites, retorns, etc., tenint en compte el treball que es fa amb la família biològica des de l’EAIA i com està el nen.

2 – Establir UN PROTOCOL per tal que tot menor que passi a ser tutelat per la Generalitat tingui papers de manera immediata i automàtica. I en cas que aquesta documentació ja existeixi que es faci tot el possible per lliurar-la a la família acollidora el més aviat millor.

3 – Tenir presents als acollidors i endegar mesures que ajudin a conciliar la vida laboral i l’acolliment, tant pel que fa als horaris de les visites, com al fet d’ajudar a les famílies a l’hora de trobar plaça escolar o guarderies, per exemple.

4 – S’ha de fer cultura de l’acolliment, sobretot al voltant social del nen: escola, policia, metges, etc. Al marge de les grans campanyes per trobar nous acollidors, s’ha d’incidir especialment en els sectors que acabem d’esmentar.

5 – Ajuda i reforç per a l’infant quan deixa de ser tutelat, tant en el retorn amb la família biològica, com en accedir a la majoria d’edat. Un menor de 16 anys que es preveu que continuarà sent tutelat per la Generalitat podria començar a tenir com a referent l’educador que treballarà amb ell quant tingui 18 anys. Això li permetria, d’una banda, no haver de canviar el referent quant compleixi els 18 anys i, d’altra banda, poder treballar paral·lelament amb la família acollidora.

6 – Les famílies que han tingut un nen acollit, per llei i sempre que no pugui ser perjudicial, han de ser el primer recurs si el menor torna a quedar sota la tutela de la Generalitat.

7 – S’ha de tractar de l’acolliment en els processos de validació de les famílies que volen adoptar un infant, amb l’assistència d’una o vàries famílies acollidores.

8 – Les famílies acollidores han de tenir la mateixa llibertat de decisió que tenen amb els seus fills biològics a l’hora de marxar de viatge.

9 – Tot i que no ens agrada parlar de la qüestió econòmica, ens hi veiem obligats. Fa molts anys que no es revisa la quantitat de l’ajut per tenir nens acollits.

L’associació conclou que és molt important que aquest decàleg es vagi renovant, que es revisin i canviïn els punts del decàleg d’acord amb les necessitats que vagin sorgint, i que s’estableixi un calendari efectiu de resolució d’aquests punts, a fi de trobar solucions oportunes i així poder garantir un canvi que inclogui i satisfaci les expectatives de tothom: nens, famílies i administracions.

[1] Pel que fa al decàleg del 27 de Novembre del 2007, cal tenir en compte que: a) el punt número 1, que feia referència als punts de trobada, ja s’ha començat a posar en marxa i s’ha de veure com evoluciona, i b) el punt número 4 queda solucionat amb la llei d’infància. Vegeu aquests punts a continuació:

1 – Les visites són un dret del nen, “del nen per sobre de tot”, sempre s’han de tenir en compte els horaris i les necessitats del nen, el nen ha de tenir una vida el més normalitzada possible, no es poden limitar les visites als horaris de l’ EAIA o de l’ICAA, quant aquestes han de ser controlades. Cal UN PUNT DE TROBADA que a més serveixi per tenir un espai on lliurar el menor al tècnic responsable.

4 – La llei ha de regular, en la mesura del possible, el temps que ha de durar un acolliment i s’ha de crear la figura de l’acolliment permanent.