Mugier.

s.v., MUJER, del lat. MULIER, -ERIS, íd. 1ª doc.: orígenes del idioma (muller, doc. arag. de 1025; mugier, doc. de 1113, Cid, etc.; muger, doc. de 1194, Oelschl.). [Corominas y Pascual, DCECH, vol. IV, p. 185].